MARCEL CAMPS 1973 Barcelona.

 

 

 

ENG

The sculpture of Marcel Camps expresses the experiences and feelings that arise as a reflection of human relationships with his environment. So, his work wants to relate the man and his body with the universe; an implementation beyond the borders of reality by moving into the sphere of transcendence. What interests him is to transform something fundamental into a higher state and he does so through a basic geometry and structural ordering of their volumes in relation to the space. Volumes constructed using basic shapes and primary structures, recreated through an order that occurs in rhythmic twists embedded in the manner of envelope strokes. The footprint of the memory and archaeological fossilizations gravitate in these works to reflect on concepts such as space and time.

 

CAT

L’escultura de Marcel Camps  materialitza vivències i sentiments que sorgeixen com a reflexió de les relacions humanes amb el seu entorn. D’aquí que la seva obra vulgui relacionar l’home i el seu cos amb l’univers; una realització plàstica que traspassa les fronteres de la realitat per traslladar-nos a l’àmbit de la transcendència. El que l’interessa és transformar allò elemental en un estat superior i ho fa a través de la geometria com a base ordenadora i estructural dels seus volums en relació a l’espai. Uns volums construïts mitjançant estructures primàries i formes elementals, recreats a través d’un ordre que esdevé immers en rítmiques torsions a la manera de traços gestuals embolcants. Les petjades de la memòria i les fossilitzacions de ressò arqueològic graviten en aquestes obres per reflexionar sobre conceptes com espai i temps.

 

ESP

La escultura de Marcel Camps materializa vivencias y sentimientos que surgen como reflexión de las relaciones humanas con su entorno. De aquí que su obra quiera relacionar el hombre y su cuerpo con el universo; una realización plástica que traspasa las fronteras de la realidad por trasladarnos al ámbito de la trascendencia. Lo que le interesa es transformar aquello elemental a un estado superior y lo hace a través de la geometría como una base ordenadora y estructural de sus volúmenes en relación al espacio. Unos volúmenes construidos mediante estructuras primarias y formas elementales, recreados a través de un orden que acontece inmerso en rítmicas torsiones a la manera de trazos gestuales envolventes. Las huellas de la memoria y las fossilitzacions de repercusión arqueológica gravitan en estas obras para reflexionar sobre conceptos como espacio y tiempo.

 

 

Conxita Oliver Member of Associació Internacional de Crítics d´Art.